dijous, 27 d’octubre de 2011

La llengua fa la nació

A la majoria d’escoles de la Catalunya Nord la llengua vehicular és el francès; a la Franja de Ponent, el castellà; i a l’Alguer, l’italià. En aquestes contrades el català hi té un paper secundari, per no dir marginal. Al País Valencià hi existeixen el que s’anomenen les dues línies o vies, o sigui, els pares escullen per als fills una escolarització en català o en castellà. Aquest model és justament pel que ens queixem i que no volem aplicar perquè és tracta de separar per motius de llengua, de segregar, de crear dues societats paral·leles, si no enfrontades, que el dia de demà ―i ja passa avui― no es trobaran ni s’entendran per construir una societat. I llavors serà la força de l’estat ―ja sabem quin i amb quina llengua― la que dictarà sentència. De la línia en valencià, a més, cal dir que any rere any, en ple segle XXI, milers d’infants no poden aprendre, créixer i estudiar en català perquè els governs del PP fan que hi hagi menys places que alumnes que les sol·liciten. 
 
Les Illes i el Principat són les realitats més amables, si bé ens conformem amb les molles i no el pa sencer. En aquests dos territoris l’escolarització és teòricament en català malgrat haver-hi força persones que tot i haver–ne fet l’educació obligatòria tenen dificultats per expressar-s’hi, com demostren exemples ben coneguts de cantants o jugadors de futbol. 
 
Dit això, al Principat o a les Illes, ja sigui per petits grups de ciutadans o pel propi govern ‘balear’, es pretén fer disminuir l’ús del català en favor del castellà. El que passa és el següent: l’aparell jurídic té més drets que l’aparell natural, és a dir, la comunitat o població en general. Se serveixen de les lleis per imposar uns “drets” que no han estat escollits per aquells que les sofrim, ja sigui per imposar el castellà o per negar el dret d’autodeterminació dels pobles. 
 
El lema de la Coordinadora Targarina per la Llengua és ‘pel català a l’escola’ i, per tant, té un to marcadament reivindicatiu. Crec que una part dels catalans pensen encara que això no cal reivindicar-ho, que ja està bé, que tot ho fan les lleis i que el català gaudeix de bona salut. Mentre una altra part, que es fa ben seva aquesta reivindicació, tan sols la té en compte pels límits autonòmics de la Catalunya estricta i la recent sentència del TSJC contra el model d’immersió lingüística. 
 
No podem pensar que els altres territoris no van amb nosaltres: és la nostra llengua, és el nostre poble. No és que els passa a ells, als nord catalans, als fragatins o als valencians: és pel fet de passar-los que ens passa ja. El nostre límit no acaba amb les “cuatro provincias” imposades per la divisió administrativa de l’Estat. Com ja deia Manuel de Pedrolo, la nostra terra és la totalitat d’un territori que té la mateixa llengua, la mateixa cultura i qualsevol cosa que es faci contra aquesta llengua, contra aquesta cultura, sigui on sigui que es faci, ja se’ns fa a nosaltres, catalans i targarins. 
 
Com hem de tenir una llengua normalitzada, una llengua corrent, com tantes que n’hi ha, si per a cadascun dels territoris de parla catalana se segueixen polítiques diferents respecte a la llengua? Com hem de tenir consciència nacional –dels Països Catalans– si en cada territori hi ha un model educatiu diferent, en el bon cas que n’hi hagi? Com hem de tenir consciència de Països Catalans si la divisió autonòmica dificulta fins gairebé impossibilitar la presència d’un marc comunicatiu de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar? Beneïts siguin casos com els de vilaweb.cat. Us la recomano. Els mitjans són un espai bàsic per a la normalització i la conscienciació de pertànyer a una mateixa comunitat nacional. Nosaltres ho sabem; ells ho saben. 
 
Molts experts diuen que perquè la llengua sobrevisqui ens cal capgirar la situació actual de subordinació lingüística. Això passa també per aplicar una sola política lingüística comuna i que només amb un estat propi podrem practicar. Mentre això no canviï poca cosa podem fer-hi, per moltes ganes i bona voluntat que en tinguem. Per assolir la independència, però, no podem caure en ingenuïtats i paranys produïts per la falta de programa de partits que es basen només en personalismes d’aquí i d’allà, a més de limitar-se a les “cuatro provincias”. El procés d’independència no serà senzill; i, a part, la independència no ho resoldrà tot per art de màgia. Hem de començar a construir l’estat que volem des d’ara: amb justícia social, amb igualtat, amb respecte pel territori, amb serveis públics i de qualitat; i que no ens diguin que hem de deixar-ho per més endavant mentre altres ens fan i desfan la vida, l’habitatge i el treball, segons els seus interessos i privilegis de sempre, ja siguin catalans, espanyols o europeus.
 
I recordeu: “la llengua fa la nació”, com bé expressà l’escriptora Anna Murià. 
 
 Carlos Vilchez
Membre del Casal Popular El Rostoll 

dimarts, 18 d’octubre de 2011

El Correllengua es convertirà en la Festa Major del català a Tàrrega


El passat 12 d’octubre fou el dia escollit per presentar, davant el monument als Països Catalans del Pati, la Coordinadora Targarina per la Llengua. Aquest acte simbòlic serveix per donar a conèixer l’edició del Correllengua d’enguany a la capital de l’Urgell. 


Aquesta Coordinadora aplega fins a sis associacions (Agrupament Escolta i Guia Mestre Güell Roger de Llúria, Associació Cultural Guixanet, Casal Popular El Rostoll, GIC esplai, Agrupació Excursionista de l'Urgell i Ateneu) que han organitzat un conjunt d’activitats repartides entre els quatre darrers dies d’aquest mes d’octubre. La Coordinadora ha nascut arran de la sentència del TSJC contra el model d’immersió lingüística del Principat. No es pot oblidar, però, que el Correllengua de Tàrrega fa anys que es celebra i que ha anat prenent més força any rere any amb l’objectiu de reivindicar l’ús social del català. 

A més de les associacions organitzadores, el manifest escrit per la Coordinadora compta ja amb més d’una desena d’entitats locals que el signen, com l’Esbart Albada, la Fal•lera Gegantera o l’Associació Alba. En el manifest es remarca que l’atac de la sentència és un més dels molts que està rebent la llengua arreu dels Països Catalans i que el problema “és de fons” amb la “situació de subordinació o diglòssia” que el català pateix. 


El Correllengua s’iniciarà el divendres 28 d’octubre amb una xerrada a càrrec del col•lectiu Som Escola, justament sobre la immersió, al local de l’Associació Guixanet. 

El dissabte 29 es realitzaran diverses actuacions. A les 17h començarà des dels Jardins de l’Ateneu una cercavila reivindicativa de cultura popular pel centre de la vila. Finalitzarà a la Plaça del Carme, el Pati, on hi haurà una xocolatada i l’espectacle per a infants del grup d’animació Alber Show. La xocolatada, a més, servirà per a dur a terme l’acció següent: cada nen haurà de fer entrega d’una paraula escrita en català en un foli per rebre la xocolata, folis que serviran per fer un mural. Tot això serà possible gràcies al treball realitzat amb les escoles i AMPA de Tàrrega. A més a les 11h de la nit, hi ha previst un concert al local social de l’Ateneu amb el cantant de Pepet i Marieta i el grup Minimal 21. Un concert que valdrà 3 euros amb una consumició inclosa. 

L’endemà, 30 d’octubre, s’ha preparat per a mig matí una amena caminada fins al Castell del Mor, on s’hi hissarà una senyera. Aquesta activitat és una més de les que demostren la voluntat d’englobar persones de diferent edat a la celebració del Correllengua, ja que hi poden participar infants, joves, famílies i gent gran. Abans i després de l’excursió es podrà esmorzar i fer el vermut. A la tarda, al Casal Popular El Rostoll, la música i les paraules seran les protagonistes perquè s’hi farà el Concurs de Garrotins, cant típic de les comarques del Pla de Lleida. 

L’últim dia, el dilluns 31, coincidint amb la celebració de la castanyada, es realitzarà un correbars a 2/4 de vuit i un sopar popular a la plaça Sant Antoni i en acabar de menjar s’iniciarà el IV Concurs de Porronaires. Finalment, a les 12 de la nit, començarà a l’espai MerCAT el concert que ha de tancar aquesta edició del Correllengua amb els joves ponentins Kinton Cloud, els maresmencs Ebri Knight, el grup local de La Terrasseta de Preixens i els cerverins Pànic. 

Que pagui Pujol!: crònica de la presentació

El passat divendres dia 14 d'octubre tingué lloc al Casal Popular El Rostoll la presentació del llibre "Que Pagui Pujol!”, que es basa en una crònica del moviment punk a la Barcelona dels vuitanta. Joni D., l’autor de llibre, davant una vintena de persones explicà, d’una banda, la difícil situació postdictatorial de la seva joventut com a punk i, de l’altra, com anà evolucionant aquest moviment, sobretot amb les primeres ocupacions de pisos i la lluita contra el servei militar obligatori. 

Les paraules de l’autor no deixaren indiferent ningú i fins i tot parlà dels aldarulls ocorreguts durant la Fira de Teatre de 1991.


dissabte, 15 d’octubre de 2011

Un 12 d’octubre amb res a celebrar però farcit d’activitats

El 12 d’octubre tres col·lectius de les terres de Ponent concorregueren a Tàrrega per celebrar una jornada reivindicativa i manifestar lúdicament que aquest dia no hi ha res a celebrar ni a admirar de la conquesta d’Amèrica per part dels espanyols. És molt necessari avui en dia denunciar i rebutjar els neocolonialismes polítics i econòmics. 


Al camp dels Escolapis tingué lloc un partit de futbol sala entre els col·lectius organitzadors: el Centre Social Autogestionat La Maranya de Lleida; el col·lectiu A les trinxeres, format per diverses persones de diferents pobles, i el Casal Popular El Rostoll de la capital de l’Urgell. Des de les 11 del matí fins a les 2 de la tarda hi hagué fraternitat i diversió entre tot els participants. Després, vora les 3, començà el dinar de llonganissa, botifarra negra, mongetes, verdures, amanida, postres i vi al Casal Popular El Rostoll. Fins a 35 persones hi menjaren.


Entrada ja la tarda, membres del casal participaren en la presentació de la Coordinadora Targarina per la Llengua, al Pati, amb la resta d’associacions que organitzen i col·laboren en el Correllengua d’enguany: una proposta molt completa i amb activitats durant els darrers quatre dies d’octubre a Tàrrega, dates que coincideixen amb la castanyada. 


Tot seguit, membres del casal s’uniren molt de grat a la cercavila reivindicativa organitzada per l’Associació Alba. Des del casal creiem que la crisi no l’hem de pagar els qui no l’hem generada i que, malgrat el que diuen els polítics i el poder econòmic de bancs i caixes, la crisi pot solucionar-se d’una altra manera. Cal que la societat civil exigim els nostres drets i no acceptem unes retallades injustes i greus per als treballadors, aturats i pensionistes d’aquest país, i també d’arreu d’Europa i del món.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Presentació del llibre "Que pagui Pujol!"

El divendres 14 d'octubre a les 20:00 al casal es farà la presentació del llibre "Que pagui Pujol!", una crònica punk de la Barcelona dels 80. La presentació serà a càrrec de l'autor del llibre, Joni D.
 
 
“Què pagui pujol!” és un relat viscut i trepidant, amb noms i cognoms, i d’alt contingut batallant. Una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d’ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, d’una ciutat en constant lluita per fer desaparèixer tot rastre de dissidència.

Un collage narratiu que combina la recerca històrica i autobiogràfica, amb un acurat esforç per retractar el moviment punk de principis dels 80, a partir de fotografies, cartells i octavetes, fanzines i retalls de premsa.


El protagonista del llibre és el propi autor: un Joni D. adolescent i punk, que ens condueix des de l’irreverent escena musical alternativa i les primeres okupacions, fins a les mobilitzacions autònomes en contra de l’OTAN i el servei militar.


La història de deu anys que comença amb les primeres emissions de les ràdios lliures, i acaba amb el naixement de diversos projectes autogestionaris vinculats als moviments socials barcelonins.


Un treball militant i resistent que ens mostra el pes i la significació de les contracultures urbanes, tot qüestionant l’estratègia de l’amnèsia orquestrada durant la Transició.

dijous, 6 d’octubre de 2011

Actes 12 d'octubre - Res a celebrar

11h - Camp de Can Kolapi

El Casal Popular El Rostoll prepara, conjuntament amb el Col·lectiu A Les Trinxeres i Kassolaris del Sió, un petit acte festiu i reivindicatiu per a recordar-vos que aquest dia, els catalans no tenim res a celebrar. O si? Veniu i comproveu-ho!



17h - Monument als Països Catalans, El Pati

Presentació de la Coordinadora Targarina per la Llengua, integrada per diferents entitats i associacions de Tàrrega i on el Casal participa activament. Aquesta serà l'encarregada d'organitzar els actes del Correllengua d'enguany, la Festa Major de la llengua!

A continuació us proporcionem més informació sobre la coordinadora:

QUI SOM?

Un conjunt d’associacions i entitats de Tàrrega: Casal Popular El Rostoll, Agrupament Escolta i Guia Mestre Güell Roger de Llúria, Associació Cultural Guixanet, GIC Esplai, Agrupació Excursionista de l’Urgell, Ateneu de Tàrrega.
 
QUÈ SOM?

Aquest conjunt d’entitats, unides i coordinades per organitzar un Correllengua popular i participatiu, amb ganes d’implicar a tota la ciutadania targarina en uns actes festius i alhora reivindicatius.

PER QUÈ ENS HEM CREAT?
 
Arran dels atacs al model educatiu en català del TSJC, volem actuar amb unitat i de manera positiva. L’eix comú que ens sosté és la defensa del català; no hi ha cap interès partidista, simplement la llengua comuna i la pròpia cultura.

QUÈ VOLEM?
 
Tenim la voluntat de fer un treball de xarxa, a nivell associatiu i a títol individual, involucrar-nos en un projecte per garantir un futur digne pel català i incidir en la presa de consciència de les persones respecte aquest fet, bo i reclamant el reconeixement de la unitat i l’oficialitat de la llengua catalana en tot el seu territori: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.