dilluns, 17 de setembre de 2012

Tàrrega celebra la diada amb una multitudinària marxa de torxes

El passat dilluns, Tàrrega va celebrar els actes de la Diada Nacional amb una multitudinària Marxa de Torxes per la Independència organitzada pel Casal Popular el Rostoll juntament amb l'Assemblea Nacional Catalana.

Previ al començament de la pròpia marxa de torxes, la convocatòria incloïa un sopar que constà d'entrepà, fruita i beguda. Un total de 200 persones van participar en aquest sopar a la Plaça dels Comediants.


Just després, s'inicià la marxa que durà poc més d’una hora, amb sortida i arribada a la Plaça dels Comediants, i que va recórrer diversos carrers de la ciutat. Cal destacar també la participació dels Grallers de la Barra, que amb la seva música obrien la comitiva. En arribar a la plaça, es llegí el manifest (adjuntat a la part final) i es cantà l'himne nacional els Segadors, interpretat pels Grallers de la Barra.












Per acabar, a partir de les dotze de la nit, hi hagué un concert gratuït a càrrec de Marc Serrats (Xerramequ) i Carles Belda.




A continuació us adjuntem el manifest llegit durant els actes de la diada:

Manifest de l’Onze de Setembre de 2012 a Tàrrega

Avui estem aquí per assolir la Independència dels Països Catalans. Fa més de 300 anys que el poble català volem viure en plena llibertat i per fer-ho hem de seguir el camí de l’Autodeterminació, un dret democràtic que hem de poder exercir sense limitacions. La constitució espanyola, però, fruit del pacte de silenci de la Transició, ens el nega i per això hem de començar a perdre la por a desobeir les lleis que ens imposa.

La consulta sobre la independència celebrada a Tàrrega (i en altres municipis) el 10 de desembre de 2010 és l’inici cap al procés de ruptura amb Espanya (i França), ja que és un fort impuls democràtic de construcció nacional. És possible que properament hi hagi més consultes i tot el poble haurem de treballar-hi. Avui, un cop més, diem que ja n’hi ha prou de reformes estatutàries i de l’enèsim intent d’encaix amb Espanya: ara dit pacte fiscal.

I sobretot hem de tenir clar que hem de ser el conjunt dels ciutadans dels Països Catalans qui hem de poder exercir aquest dret. Perquè la nació sencera va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar: la llengua fa la nació. La llengua és la nostra consciència i la nostra identitat, per això posen tants esforços a marginar-la i dividir-nos entre el País Valencià, les Illes, la Franja, Catalunya Nord i el Principat.

Volem decidir en tots els àmbits el nostre futur per nosaltres mateixos i per això sabem que de ben poc ens ha de servir un tipus d’independència, la política, si no tenim independència econòmica. Si durant segles han decidit Madrid i París no hem de regalar la nostra sobirania a Brussel·les, a Berlín, a la Unió Europea ni a les butxaques dels especuladors financers del Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu. Hem de ser el conjunt dels ciutadans (treballadors actius, treballadors aturats, autònoms, jubilats, estudiants) els qui decidim realment sobre les nostres vides, perquè és això la democràcia.

I avui més que mai hem de parlar de la manca d’ètica del capitalisme. La crisi que patim no és sobtada i no és fruit d’uns quants excessos i males gestions d’uns pocs avariciosos. És, sens dubte, una crisi de producció pròpia de l’economia capitalista, que els governs i el poder financer aprofiten, a més, per erosionar vilment els drets socials i laborals i el grau de democràcia que tenim. La majoria dels ciutadans estem pagant cada cop més cruament aquesta crisi que no hem provocat.

La reforma de les pensions, la reforma laboral, les retallades i les privatitzacions encobertes dutes a terme als Països Catalans només ens han portat precarietat i empobriment. És un fet evident que la crisi ha reduït ràpidament el ja minse Estat del Benestar que teníem al nostre país. Hem de defensar els serveis públics de les urpes del benefici privat, ja que són serveis necessaris per al benestar de la societat. I la sanitat i l’educació són les dues peces clau per una justícia basada en la igualtat i la integració. Com pot ser que hi hagi persones desnonades mentre hi ha milers de pisos buits? I que hi hagi banquers multimilionaris? I la corrupció estigui tan extensa entre els partits polítics? Aquesta és la lògica del sistema actual i del creixement econòmic sense límits. Però el planeta i els recursos són limitats i no podem créixer eternament i, a més, assentats en la destrucció del medi natural.

Com deia Joan Fuster: «Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres».
 
Per uns Països Catalans lliures i justos socialment!
Visca la terra!

dimecres, 12 de setembre de 2012

Jornada construint alternatives. Front comú pels drets socials

La corda continua apretant. Cada cop més fort, sense parar a curar les ferides que produeix. Legitimada pel silenci, per l'absència de reacció. Els pocs que la tensen han guanyat gràcies a la por que fa que cadascú es preocupi de salvar el propi cul. Sense adonar-nos que cada cadira que ens prenen, farà més difícil que demà poguem seure. Inmunes al dolor dels que ja no en tenen. Potser haurem de felicitar-los per haber aconseguit que creguem que tenen raó. Que ens ho mereixem. Que viviem per sobre de les nostres possibilitats. 

La realitat és que no ens hem fet mereixedor/es de les conquestes dels nostres antecessors/es. No sols no exigim responsabilitats a qui sabem que la tenen, sinó que mirem amb recel a qui es queixa. L'onada d'indignació ha passat a ser un sunami de resignació. Enhorabona! Ens han pres fins i tot la convicció de que la unió fa la força. Ens tenen conformes. Ho han aconseguit.

Si encara et queda una engruna de ràbia, de dignitat, potser hi som a temps. Hem de reaccionar! La Plataforma pels drets socials, sorgida de les assemblees d'indignats/des (Democràcia Real, 15 M…), Casal Popular el Rostoll i d'altres col·lectius i individualitats, et convoquen a dir la teva, a fer-nos visibles. Cal que ens tornem a unir, a fer-nos sentir.

Et convoquem a tu i a que tu convoquis a tots els teus contactes a participar el proper 15 de setembre a Agramunt a la jornada que pretén unir esforços i voluntats. No te'n quedis al marge. Tothom és necessari.