dijous, 17 de desembre del 2015

El Nadal, al Casal!

S'acosten dates nadalenques, i un any més el Casal organitza un seguit d'activitats per aquestes festes:

La nit del 24 de desembre, no et pots perdre la Nit de Nadal al Casal. Des de les 12 de la nit, torrons, còctels i el punxadiscs Koli, que actuarà d'una a tres de la nit. 

El dia de Sant Esteve (26 de desembre) a les set de la tarda, el Casal organitzarà la segona edició del popular joc del Quinto de Nadal. El quinto, també anomenat segons la zona quina, plena o loteria vella, és un joc típic de les dates nadalenques que es juga a diverses ciutats i pobles dels Països Catalans.

La mecànica del joc és semblant a la del bingo, i consisteix a marcar els nombres que el lloro, persona que extreu les boles numerades, va cantant. Els números estan distribuïts en files de cinc que a la vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca una fila de nombres fa quinto; després es juga per la plena i guanya el primer jugador que omple un dels requadres de tres files.

El bingo un joc d’atzar competitiu per fer diners, en canvi, el Quinto és un joc que fomenta l’humor, l’amistat i la relació entre els que hi juguen. Es basa en la interacció entre el lloro que canta els números i els jugadors. La manera com el lloro canta els números, amb dites i acudits ja siguin tradicionals o adaptats al nostre temps, i com responen els jugadors dóna lloc a tota mena de bromes, jocs de paraules, noves denominacions de números, rimes imaginatives, i converteix el joc en una festa. El lloro ha de treure els números de la cistella, cantar-los i col·locar-los, de manera que mentre canta l'anterior, ja està traient el següent. No es pot equivocar i en cas de quinto o plena ha de ser ell o ella qui el validi. Com més sants i mots canti el lloro, i menys números digui, més entretingut i divertit serà el quinto.

En acabar el Quinto, a les nou i mitja del vespre, es projectarà el partit que disputaran la selecció de Catalunya contra la d'Euskadi.

dimecres, 9 de desembre del 2015

Festa Ovidi Montllor, 20 anys de vacances

Enguany fa 20 anys que l’Ovidi va marxar de vacances. Coincidint amb aquest aniversari, durant aquest any l’òrgan de construcció nacional Som Països Catalans i la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans ha engegat de manera conjunta una campanya pròpia que, sota el lema ‘O juguem tots o estripem la baralla’, que ha aglutinat i coordinat totes aquelles activitats que es realitzin en els diferents casals i ateneus d’arreu del país.

Des del Casal Popular el Rostoll ens sumem a aquesta campanya, i aquest dissabte 12 de desembre, volem recordar la figura del polifacètic artista d'Alcoi i gran defensor dels Països Catalans, amb l'actuació de la cantautora Mariona Roca acompanyada del guitarrista Ivan Hinojosa

La celebració començarà a les 22 hores amb un sopar de pintxos al Casal Popular el Rostoll (plaça dels Àlbers 10 de Tàrrega). L'actuació del duet, que interpretarà versions de l'Ovidi i cançons del seu propi repertori, començarà a les 23:30 hores.


dimecres, 25 de novembre del 2015

25N Dia Internacional contra la violència de gènere

Aquest dissabte, 28 de desembre, el Casal Popular el Rostoll organitza el passi de la pel·lícula Te doy mis ojos. L'acte, emmarcat en el 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, es passarà al Casal Popular el Rostoll, a les set de la tarda.

Te doy mis ojos és una pel·lícula sobre la violència domèstica, dirigida per Icíar Bollaín i guardonada amb 7 premis Goya. Una nit d'hivern, Pilar surt fugint de casa seva. Marxa amb quatre coses i amb el seu fill Joan. Escapa d'Antonio, un marit que la maltracta i amb el que porta 9 anys casada. Antonio no triga a anar a buscar-la. Pilar és el seu sol, diu, i a més a més, "li ha donat els seus ulls".

dimarts, 24 de novembre del 2015

L'ADN de la memòria: Presentació del Banc d'ADN a Tàrrega

Aquest divendres, 27 de desembre, es presentarà a Tàrrega el Banc d'ADN, una iniciativa impulsada per la Facultat de Medicina de la UB per la identificació de les víctimes desaparegudes durant la Guerra Civil. A Catalunya es creu que encara queden per exhumar 240 fosses comunes i actualment ja són unes 4.600 famílies les que han sol·licitat buscar els seus familiars.

L'acte, organitzat per ERC-MES Tàrrega, CUP Tàrrega i el Rostoll, tindrà lloca les 20:30 h a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Tàrrega. Roger Heredia, impulsor de la iniciativa, ens parlarà del perquè de la creació del banc i el seu funcionament. I ho farà acompanyat per l’historiador Gerard Corbella, que parlarà de les fosses que hi ha a Tàrrega, en quin estat es troben i quines persones hi ha enterrades.

dijous, 29 d’octubre del 2015

Que la terra et sigui lleu

El dia 28 d’octubre ens ha deixat el soci número 1 del Casal Popular el Rostoll, Ricardo Creus Albareda, a qui vam fer soci d’honor en la inauguració que vam fer del local del carrer d’Ardèvol fa quatre anys. Ricardo Creus, targarí d’adopció fill del Talladell, va ser un dels que durant la Guerra Civil creia en les llibertats, en la justícia i en la dignitat de Catalunya; fou un defensor de la República i de la revolució. El Ricardo era molt jove per lluitar, però com ens havia explicat al Rostoll va prendre partit clarament pels seus ideals, que avui són els nostres. El Rostoll vol agafar l’esperit de lluita del Ricardo, i per això ja el vam convidar aquell 7 de maig de 2011. Sempre recordarem les seves paraules, francament encertades i clares. Fa poc també el vam convidar a la inauguració del nou local que ara tenim a la plaça dels Àlbers. No hi va fallar i amb la seva edat ens va parlar altre cop de la lluita i de la joventut, perquè ell era un home jove, jove d’esperit, que és el que importa. Ha estat una mostra vivent de lluita durant el pas dels anys. Des del Casal Popular el Rostoll volem donar el condol a tota la família i amics del Ricardo. Que la terra et sigui lleu, company! Visca la República!


dimarts, 20 d’octubre del 2015

'Mala Fama', un documental sobre la realitat del barri de la Mariola

El proper dissabte 24 d'octubre, a les 7 de la tarda, el Casal reprendrà el cicle de documentals amb la projecció del reportatge Mala Fama: Mariola i Blocs Juan Carles.

Mala Fama és un documental dirigit per Albert Garriga i Agustín Rueda que retrata la realitat social del barri de la Mariola de Lleida, un dels considerats més problemàtics de la ciutat. És, però, certa aquesta sensació? Un grup d'alumnes i exalumnes de la Universitat de Lleida i de la Caparrella han volgut donar veu als veïns per analitzar si la mala imatge del barri està justificada o no. Acompanyats pel representant del col·lectiu gitano a Lleida, Paco Salazar, han recorregut els seus carrers i han parlat amb una dotzena d'entitats, gent del barri i polítics de la capital del Segrià.

Albert Garriga, màster en història del món i coautor del projecte, ens presentarà el documental i en acabar podrem debatre i comentar-ne més aspectes.

dimarts, 6 d’octubre del 2015

El Casal Popular el Rostoll celebra els seu quart aniversari

Ara fa gairebé un any, el Casal Popular el Rostoll feia un pas endavant i obria les portes del nou local de la plaça dels Àlbers. Però aquest any el casal també celebra el seu quart aniversari, com a lloc de trobada per a tots els urgellencs convençuts que un canvi econòmic, social i nacional és possible. 

Durant aquests quatre anys el Rostoll ha esdevingut un espai físic autogestionat per debatre, afrontar i denunciar tant els problemes locals i comarcals, com els problemes i desigualtats de caire més nacional o internacional, ja que hem organitzat activitats ben diverses i per a tots els públics. Des de xerrades informatives i de denúncia, presentacions de llibres, aquest any amb la projecció d'un documental mensual, tallers gastronòmics com el taller de ratafia, nit de jocs de taula, activitats de Nadal i diversos actes festius i reivindicatius com Sant Jordi, l'11 de setembre, el 8 de març... A més a més, el casal també ha col·laborat i participat activament en l'organització de la Marxa de Torxes per la Independència, en el Correllengua...

Així doncs, per demostrar-vos amb quina il·lusió afrontem els nous reptes que ens esperen, hem preparat tot un seguit d’activitats a la plaça dels Àlbers perquè el dissabte 10 d'octubre celebrem plegats el quart aniversari del Rostoll. Començarem el dia a 2/4 de 12 del matí amb jocs tradicionals a la plaça i seguidament, a la 1 del migdia, farem el vermut tot fent petar la xerrada. A les 2 del migdia, tindrà lloc un dinar amb paella mixta o paella vegetariana, beure i postres. Cap a 2/4 de 6 de la tarda podrem gaudir d'un tast de cinc ratafies amb l'empresa centenària Licors Portet de la Pobla de Segur. L'aniversari finalitzarà amb un sopar a les 9 de la nit i les actuacions musicals de Lo Martí de Térmens i el DJ Soul Vives Sound.

dimarts, 15 de setembre del 2015

Tàrrega celebra la diada amb la quarta edició de la Marxa de Torxes per la Independència

Unes 500 persones, van participar a la quarta edició de la Marxa de Torxes per la Independència, que es va celebrar el passat 9 de setembre, per commemorar la Diada Nacional i reclamar una majoria sòlida independentista tant al carrer com a les urnes.

L'acte, organitzat pel Casal Popular el Rostoll juntament amb Tàrrega per la Independència i amb la col·laboració de l'associació Guixanet, començà amb un sopar a la Plaça de les Nacions Sense Estat. 

Just després, s'inicià la marxa que va recórrer diversos carrers del centre de la ciutat fins arribar al monument des Països Catalans a la plaça del Carme. Cal destacar també la participació dels Grallers de la Barra, que amb la seva música obrien la comitiva. En arribar just davant del monument, es llegí el manifest i es cantà l'himne nacional els Segadors, interpretat pels Grallers de la Barra.


dimarts, 8 de setembre del 2015

Manifest unitari de la Marxa de Torxes per la Independència 2015

Després de molt temps de lluita del catalanisme i també de l’independentisme, aquesta opció política, la de la Independència, s’ha demostrat com l’única opció viable per a assolir una societat més justa, lliure, pròspera i democràtica. L’11 de setembre commemorem la caiguda de Barcelona de 1714 en la desfeta militar de Catalunya davant les tropes borbòniques i recordem que fou Felip V el rei que va anul·lar les llibertats històriques del nostre poble. Avui, 301 anys després, vivim una nova fita històrica i, per tant, tots plegats hem d’estar a l’altura de les circumstàncies.

Tenim la possibilitat, i el deure, de trencar amb el passat. No només amb els 40 anys de dictadura franquista i amb els 35 del règim postfranquista, aquesta transició lligada i cuinada pels hereus polítics del dictador i per l’espanyolisme més retrògrad (ja fos amb rostre amable o no), que va desterrar de la Constitució el quart punt de l’Assemblea de Catalunya: el dret a l’autodeterminació dels pobles. Aquesta Espanya autonòmica ha demostrat que espolia econòmicament els Països Catalans i que legisla contra la nostra llengua a Catalunya, a les illes, al País Valencià i a la Franja de Ponent. Ara és l’hora de deixar enrere tres segles de vassallatge i recuperar la dignitat, tant personal com nacional, per encarar el futur sense el jou espanyol. Ni jou ni fletxes...

Gràcies a dècades de lluita de moltes persones anònimes i a les grans mobilitzacions per la independència organitzades els darrers anys per la societat civil, com la del 10 de juliol de 2010 i les darreres manifestacions per les diades de l’Onze de Setembre, avui la Independència és la clau que permet obrir els debats i donar veu a les injustícies silenciades. Després dels atacs i de la celebració del 9-N, el 27 de setembre posarem el comptador a zero per reprendre junts la nostra història com a poble. És l’hora decisiva de la ruptura democràtica, pacífica i civil per a assolir la nova República Catalana independent. No podem seguir patint l’espoli de l’Estat espanyol (amb retallades en drets i llibertats, la intervenció de facto de la Generalitat, el control dels tribunals...) i les conseqüències d’una crisi que ens aboquen a l’atur i a la pobresa galopant. És una situació insostenible que només podem trencar si lluitem per la nostra verdadera sobirania i si posem la democràcia i l’economia al servei dels homes i dones d’aquest país per a decidir-ho tot.

La reforma d’Espanya no és possible (monarquia, militars, tribunals, oligarquies...), i per això la ruptura democràtica per la Independència ha d’anar acompanyada d’un procés constituent català; un procés que, com tot el que hem fet aquests darrers anys, sigui popular, participatiu, fruit de la mobilització ciutadana. Volem construir un país millor. En les eleccions plebiscitàries i constituents del 27-S hi ha dues candidatures que defensen la via independentista: Junts pel Sí i la CUP - Crida Constituent; totes les altres opcions, ras i curt, seran comptades en el bloc contrari, el del No a la independència.

Després del 27-S, un cop guanyat el plebiscit, s’obre un període més o menys curt –tot i que no immediat– que, després dels obligats intents negociadors per trobar una sortida pactada, haurà d’acabar indefectiblement amb la Declaració Unilateral d’Independència. Curt, en termes històrics, no significa uns quants dies, sinó uns quants mesos. I sí, tenim pressa, molta pressa. Però cal fer les coses bé, i sovint això vol dir no haver de córrer.

Per guanyar el 27, però, abans cal guanyar l’11-S. Aquesta Diada és la més important de tots els temps. Cal demostrar, tant dins de casa nostra com fora –també a Espanya, però sobretot arreu del món–, la nostra absoluta determinació per assolir l’estat independent. Hem d’omplir la Meridiana de Barcelona amb tanta o més gent que els darrers anys. Perquè això servirà per donar-nos trempera a tots plegats. I servirà per desinflar els ànims dels dependentistes. Oblideu-vos de la mandra. O del cansament. I anem a omplir la Via Lliure a la República Catalana.

Estem a punt de crear un nou estat, de forma pacífica i democràtica, amb el somriure als llavis. I amb el somriure, la revolta, que diu la cançó. Però per crear el nostre estat cal trencar l’actual. Per això farem l’acte col·lectiu de desobediència més important realitzat mai a la nostra història. Desobediència a una legalitat injusta, l’espanyola, per disposar d’una nova legalitat més justa i pròpia. Llei i justícia no han anat sempre de la mà dins l’Estat actual. Lluitarem perquè en la nova nova República Catalana llibertat, justícia i democràcia vagin sempre juntes, pel mateix camí. 

Omplim els carrers i omplim les urnes!
Per un procés constituent de tot el poble català!
Visca la Independència! Visca Catalunya!

Casal Popular el Rostoll
Tàrrega per la Independència

diumenge, 6 de setembre del 2015

Dimecres 9 de setembre: Marxa de Torxes per la Independència

Ens trobem a les portes d’un altre 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, data en què es commemora la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques l’any 1714. L’any passat va ser una diada i un any històrics pel simbolisme de la data, ja que es complien 300 anys de la pèrdua de les llibertats nacionals, i per la gran mobilització popular que fou la consulta del 9-N. Aquest any, la diada servirà per arrencar la campanya electoral de les eleccions del 27-S. Unes eleccions que seran plebiscitàries i constituents, on una victòria de les candidatures favorables del Sí suposarà, primer de tot, un trencament amb la legalitat espanyola, i posteriorment l’inici d’un procés constituent i de legitimació de la nova República Catalana.

Des de Tàrrega es vol contribuir a la commemoració de la diada i a la mobilització popular amb la celebració, el dimecres 9 de setembre, de la quarta edició de la Marxa de Torxes per la Independència, organitzada conjuntament pel Casal Popular el Rostoll i per Tàrrega per la Independència (secció local de l’Assemblea Nacional Catalana), i amb la participació dels Grallers de la Barra de l’Associació Guixanet.

Aquest any, començarem la vetllada a 2/4 de 10 a la plaça de les Nacions Sense Estat amb un sopar que inclourà entrepà, beure i una peça de fruita. Una hora més tard s’iniciarà la Marxa, que transcorrerà pels carrers del centre i culminarà amb la lectura del manifest al monument als Països Catalans del Pati. Amb aquest fet es pretén remarcar que si bé el procés actual afecta el Principat de Catalunya, no es pot oblidar que la nació són els Països Catalans, que van de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

El preu del conjunt de sopar més torxa és de 7 euros; qui vulgui venir només a la Marxa pot comprar la torxa per 3 euros i per qui no vulgui torxa podrà comprar el sopar a 5 euros. Els tiquets es podran adquirir anticipadament al Casal Popular el Rostoll els divendres i dissabtes de 8 del vespre a 12 de la nit i a diferents comerços de la ciutat (Cistelleria Grau, Còpies Maite i Viatges Gris) o el mateix dia a la plaça de les Nacions.

Per acabar, us invitem i us esperem a tots a aquests actes per teixir una Tàrrega i una comarca vives i conscients de la seva cultura, llengua i nació. Així mateix, us animem a participar activament a tots els actes que se celebraran arreu de Ponent i del país durant la propera Diada, a totes les manifestacions i, per descomptat, a omplir la Meridiana durant la Via Lliure a la República Catalana. Finalment, també us animem a tornar a penjar l’estelada als vostres balcons si no hi és.


Casal Popular el Rostoll 
ANC – Tàrrega per la Independència

dilluns, 20 de juliol del 2015

El Tribunal Suprem eleva a 3 anys la condemna a en Sergi, antifeixista detingut el 12 d'octubre de 2011 a Barcelona

Tres anys de presó és la condemna que imposa el Tribunal Suprem a en Sergi, augmentant la sentència inicial de dos anys de presó imposada per l’Audiència Provincial de Barcelona el passat novembre de 2014. Sentència imposada per la participació a una manifestació antifeixista en la que es protestava a les portes d'un concert neonazi organitzat per Democràcia Nacional el 12 d'octubre de 2011 a Barcelona.

En Sergi ha estat condemnat per un delicte de lesions amb agreujant d'odi ideològic, supòsit contradictori quan els neonazis són de la ideologia que promou l'odi i la discriminació als nostres carrers. El denunciant, Alejandro Fernández Ruiz, és un conegut neonazi de Sabadell, militant de PxC i impulsor del Casal Tramuntana; un feixista amb llarg historial delictiu per agressions cap als moviments alternatius.

Considerem d’aquesta una sentència d’un judici polític: un nou cas repressiu a les que lluitem i ens organitzem. En Sergi és condemnat pel fet de ser antifeixista i participar en una manifestació per evitar l’apologia del nazisme, que tenia lloc amb la permissivitat de les institucions i forces policials a Barcelona.

Així veiem com l'aparell repressiu de l'Estat, el capital i el poder establert no s'atura, reprimint i empresonat a aquelles que lluitem. Ho hem vist amb les detencions a la vaga general del 29M de 2012, a la del 14N amb el company Alfon, que ha de complir la pena de 4 anys per un muntatge policial; ho hem vist amb les encausades d’Aturem el Parlament, amb les detingudes i represaliades de la revolta de Can Vies, amb les anarquistes preses en les operacions Pandora i Pinyata, un muntatge policial pel que són acusades de terrorisme pel simple fet de ser solidàries amb les preses que lluiten; i ho continuarem veient contra totes les que ens oposem a aquest sistema cruel i inhumà, i amb totes les que lluitem contra les seves misèries i el poder establert.

Tot i les adversitats, tenim una cosa ben clara: la repressió no ens atura, ni a les que som reprimides ni a les que comencem en la lluita o a les ja hi portem anys. Ara més que mai, hem de seguir unides en la lluita antifeixista i anticapitalista, per les preses i per les que serem preses, amb la força de totes per una veritable transformació social.

Com s’està evidenciant, l’ingrés a presó no és fet aïllat, sinó que s’emmarca en una deriva repressiva contra la gent que protesta, materialitzada en mesures com la Llei Mordassa, que implica quantioses penes de presó.

En breus es farà efectiva l’execució de la sentència de 3 anys per part de la Audiència Provincial de Barcelona. Exigim la suspensió de l’entrada a presó d’en Sergi fins que es resolgui l’indult i la resolució positiva d’aquest. Reclamem la llibertat de tots i totes les empresonades per lluitar. 

Ara més mai necessitem mostres de suport i solidaritat per evitar l’empresonament del company antifeixista Sergi. La visibilitzaió del cas, la difusió de la campanya #SergiLlibertat, la solidaritat en el dia a dia i la col·laboració econòmica són les eines que tenim a l’abast per a endarrerir l’entrada a presó del que considerem un nou pres polític.

SER ANTIFEIXISTA NO ÉS CAP DELICTE!


dimarts, 30 de juny del 2015

Xerrada sobre la situació actual a Turquia

El passat 7 de juny, se celebraren les eleccions nacionals de Turquia, on el partit islamista de l'actual president Erdogan perdé la majoria absoluta. Una altra bona notícia fou l'entrada de l'esquerra kurda, l'HDP. Aquesta superà la barrera del 10 % de vots que imposa la constitució turca per obtenir representació parlamentària, cosa que suposà una gesta històrica després d'aglutinar el suports dels kurds i d'altres moviments reivindicatius turcs que es van fer evidents durant les protestes antigovernamentals de Gezi. 

Aquest divendres, 3 de juliol, a les 8 del vespre, el Casal Popular el Rostoll organitza una xerrada per parlar sobre la situació actual a Turquia després de les eleccions d'aquest juny, amb la investigadora i veïna de Tàrrega Özgür Günes Öztürk Okumus.

A més a més, prèviament, també es durà a terme la presentació de la primera fàbrica de tèxtil autogestionada, anomenada Özgür Kazova. Özgur (lliure en turc) Kazova és una experiència significativa de la lluita laborista i del moviment ciutadà format arran de la resistència del parc Gezi (Taksim, Istanbul), el maig-juny del 2013. La seva activitat començà com a fàbrica ocupada i en pocs mesos aconseguiren convertir-se en una cooperativa, amb voluntat de construir una societat més igualitària, transversal i sense patrons. Des del 17 de novembre de 2014 produeixen jerseis sense cap patró, i el seu objectiu és formar part de les lluites internacionals per la llibertat, cooperar en el marc de l’economia social i solidària i defensar les lluites laboristes d’arreu del món.

dimarts, 23 de juny del 2015

25 anys sense Pedrolo

Un 26 de juny de 1990 moria Manuel de Pedrolo a Barcelona. Aquest divendres, 26 de juny de 2015, farà 25 anys que ens va deixar i des del Casal Popular el Rostoll creiem necessari i obligatori dedicar un petit acte d'homenatge a un referent cultural, polític i intel·lectual.

Manuel de Pedrolo nasqué a l'Aranyó, però de molt jove es traslladà a Tàrrega, concretament a una casa del carrer Major. Va ser un dels escriptors catalans més importants i més llegits del segle XX i fins i tot va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1979. Tot i que va destacar com a novel·lista, va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig... 

Però malgrat tots aquests condicionants Manuel de Pedrolo és un dels autors menys estudiats, menystinguts i mediàticament i políticament silenciats per institucions, universitats i mitjans de comunicació.

Políticament, Pedrolo fou un home de fermes conviccions ideològiques i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Marxista, ateu i independentista, Manuel de Pedrolo es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la Transició espanyola; fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.

L'acte començarà divendres a les 8 del vespre al Casal Popular el Rostoll, amb la projecció del documental Manuel de Pedrolo, trencant l’oblit. El documental de la Fundació Manuel de Pedrolo i produït per Zeba Productions pretén fer un repàs de la vida, l’obra i el posicionament crític i polític expressat a través dels articles i cròniques als diaris. Però, sobretot, vol trobar les respostes del perquè d’aquest oblit. El documental vol fer un repàs de la seva vida, literària i vital, que pugui donar la resposta a l'ostracisme que viu, encara avui, la seva figura.

Després del documental inaugurarem el mural de Manuel de Pedrolo amb l'autora del mural, la targarina Mireia González. En finalitzar la presentació, es podrà sopar pa amb tomata i embotit.

dimarts, 16 de juny del 2015

El Casal organitzarà la cinquena edició del taller de ratafia

S'acosta Sant Joan, festa pagana que commemora el solstici d’estiu i que, al mateix temps, és considerada com la Festa Nacional dels Països Catalans: foc, petards, revetlles, falles, rauxa, la Flama del Canigó, les cavalcades a Sant Joan de Ciutadella (Menorca)... De Fraga a Maó i de Salses a Guardamar són dies de festa que ens uneixen com a poble. A més a més, la tradició marca que pels volts de Sant Joan les herbes arriben al seu punt òptim per a l’elaboració de licors; especialment les nous verdes, essencials per, entre altres, l’elaboració de ratafia, beguda pròpia de les nostres terres. 

Des dels seus inicis, el Casal Popular El Rostoll ha apostat per la recuperació i la difusió de la recepta de ratafia de nous. Així doncs i com ja va sent tradició, aquest any el Rostoll organitzarà la cinquena edició del taller de ratafia. Aprendre els secrets de l’elaboració, descobrir nous ingredients, compartir experiències i intercanviar receptes serà tot el que es podrà fer aquest dissabte, 20 de juny a partir de les 18h al Casal (plaça dels Àlbers, 10). Allà ho tindrem tot a punt per la primera part del procés (la barreja), tu només has d’assistir-hi. T’hi esperem!

dimarts, 12 de maig del 2015

Per Festa Major, lo Corretossino!

Un any més, arriba la Festa Major i amb aquesta torna la Nit del Tararot i lo Corretossino. Després de molts mesos entrenant per aquesta tarda de bogeria i amor tossinil, lo Tossino ja està preparat per sortir i fer-la ben grossa pels carrers de Tàrrega en plena Festa Major. Com ja es habitual, lo Tossino anirà acompanyat per la xaranga de Molins de Rei, la Band The Marxa.

Lo Corretossino organitzat per Guixanet, Agrat Targa, Amor de Cau i el Rostoll començarà aquest dissabte a les 18:00 al nou local del casal de la plaça dels Àlbers.

El preu del Corretossino és de 8 € per 7 consumicions, o 10 € amb l'entrepà del Tararot. Aquest es podrà reservar a través del formulari http://goo.gl/forms/4u6YOrTiHH i es podran passar a recollir els tiquets el mateix dia del Corretorssino al Casal. Finalment, pels més indecisos, també és podran comprar els tiquets de Corretosino (no sopar) el mateix dia al casal.


dimecres, 22 d’abril del 2015

Malbaratament d'aliments, una mirada des de la sobirania alimentaria.

Al món, una tercera part dels aliments produïts no arriben a ser consumits. Enfront d'anàlisis de tipus assistencials o tecnocràtics, volem fer un acostament a aquest fenomen dins dels debats sobre els models agroalimentaris. Concretament, ens preguntarem quin paper juga el model agro-industrial en el malbaratament d'aliments.

Aquest dissabte a les 19 h, el Casal Popular el Rostoll juntament amb la Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidares de Lleida, la Xarxa de Consum Solidari i l'Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la UdL, organitzen un cine-fòrum sobre el malbaratament d'aliments on es projectarà el documental "Recién salido del basurero: el desperdicio global de alimentos (Alemanya 2012)". A més a més, podrem debatre amb Jordi Gascón membre de la Xarxa de Consum Solidari de Catalunya i Instituto de Altos Estudios Nacionales de Equador.


dimarts, 24 de març del 2015

Crònica de les activitats del Dia Internacional de la Dona Treballadora

Un any mes al casal popular el Rostoll vam celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, realitzant diverses activitats durant el divendres 7 de març. 

A la tarda, al mateix casal, es va realitzar un taller sobre el patriarcat, dividit en diverses activitats, en el que els participants van debatre diferents aspectes relacionats amb aquesta temàtica. Tot seguit, a la plaça dels àlbers, vam gaudir del primer concert del jove grup targarí "Tal com som", que amb el seu repertori "teràpia de grup" va ser un gran èxit. En finalitzar el concert, es va llegir un manifest recordant els motius pels quals cal seguir reivindicant la lluita feminista contra el sistema patriarcal. 

Més tard, molts de nosaltres vam gaudir d’un sopar popular al casal, i per acabar la vetllada, unes hores de gresca amb sessió de discjòquei Brenda Brooklin.

Manifest unitari de l’esquerra independentista: Cap a la vaga de totes!

Com cada any, el 8 de març, tornem a omplir els carrers i les places per visibilitzar la realitat social i personal que les dones vivim arreu del món. És necessari, i més en aquest període de crisi econòmica, social i política, recordar i cridar al món l’explotació, l’opressió i la discriminació extraordinàries que patim les dones, pel simple fet de ser dones. A casa nostra l’any 2015 les dones continuem sent discriminades i oprimides en molts àmbits de les nostres vides.

Som discriminades en un mercat laboral on acaparem el gruix dels contractes a temps parcial, en els sector més precaris i cobrem un 20% menys de salari. Som discriminades en l’atur on l’impacte dels baixos salaris, dels mini-contractes minvem l’accés a prestacions d’atur.

Estem oprimides a través de les polítiques neoliberals de privatització i la retallada de serveis públics i serveis socials, perpetuant que siguem les dones les que continuem assumim les tasques de cures. La criança i el manteniment quotidià de la vida continua sent una tasca femenina, i per tant, existeix també una responsabilitat dels homes en la criança i les cures, que porti a una corresponsabilitat real.

Som discriminades en la jubilació on, després d’una vida plena de treball assalariat i domèstic, ni tan sols tenim cobertes les necessitats bàsiques. Amb l’augment de les jornades laborals que boicotegen la conciliació familiar i personal igualitàries.

Estem oprimides per unes lleis que ens prohibeixen ser mares com i quan volem amb plena sobirania sobre els nostres cossos: condicionant-nos a no poder triar l’opció d’un avortament lliure i gratuït. Impedint-nos tenir reproducció assistida en la sanitat pública si som lesbianes, o no tenim parella i si no ho podem pagar, qüestionant-nos si als 16 anys som adultes per poder avortar però no per casar-nos. Som discriminades per expressar la nostra sexualitat, si aquesta no encaixa en la heteronormativitat: volem viure i estimar lliurement com a lesbianes, transexuals o transgenere.

Per si nos fos suficient, també estem oprimides per la violència que s’exerceix sobre el nostre cos i les nostres vides a través de la publicitat i la societat. Totes les dones patim assetjaments verbals i/o sexuals en algun moment de la nostra vida: a la família, a l’escola, a la feina, a les relacions afectives. I moltes de nosaltres som assassinades en un feminicidi quotidià a mans de les nostres parelles i ex-parelles sense que hi hagi una resposta per part de les institucions públiques.

El caràcter pervers de les lleis capitalistes i patriarcals que ens sotmeten es veu clarament amb la llei d’estrangeria que condemna les dones migrades a la dependència, la submissió i l’explotació, sense drets polítics plens; limitant l’accés a la sanitat pública únicament a la seva condició de productores de noves treballadores, quan estan embarassades i la violència quotidiana de ser detingudes i tancades a Centres d’Internament d’Estrangers per haver comès una ‘falta administrativa’.<

Però el 8 de març també sortim al carrer per expressar la necessitat de canvi i mostrar l’empemta que el moviment feminista està tenint arreu del món. Per qüestionar el sistema capitalista-patriarcal que ens vol fer creure que la “igualtat formal” representa la “igualtat real”. Per fer entendre a la societat que el moviment feminista representa un canvi polític i social on les persones, el medi ambient i els pobles siguin el centre de la vida.

I per aconseguir aquest canvi real de les estructures i les consciències les dones ja hem començat a organitzarnos i a actuar en comités de vaga a diferents pobles i viles dels Països Catalans per fer veure que si les dones diem prou, el món s’acaba. Perquè així com hem sostingut el món amb el nostres treballs ara el farem virar del seu eix, per posar al centre la vida en lloc del benefici i el mercat. Perquè necessitem una vaga general, indefinida, social, de consum i que impliqui a totes les persones, una Vaga de Totes!

Sortim al carrer també per exigir al parlament una llei digna en drets sexuals i reproductius per a to-tes les dones del país. I per recordar que les lleis no n’hi ha prou en fer-les, sinó que cal aplicar-les i assegurar-ne el seu desenvolupament. Les dones estem en peu de guerra contra les contrareformes de la llei de l’avortament del govern espanyol. Tenim dret al propi cos, joves i grans.

Sortim per recordar també les resistències arreu del món, com les dones de Kobane al Kurdistan que combaten contra una mentalitat que denigra les dones i perpetra una violència extrema contra elles. Les milícies de dones kurdes estan lluitant per la defensa de la humanitat i del poble Kurd i són un símbol de revolució feminista.

I és en aquestes línies en les quals hem de continuar treballant. Sortir als carrers. Pressionar per a que les lleis es desenvolupin i es dotin dels recursos necessaris per fer-les reals. Apropiar-nos dels espais públics, visibilitzant i denunciant les injustícies que continuem patint. Realitzar actes personals i col•lectius que representen l’empoderament de les dones a tots els àmbits de les nostres vides.

El 8 de març també sortim per recordar que estem vivint moments generals de descontent polític, d’escepticisme i de noves propostes per aconseguir radicalitzar la democràcia. Aquestes noves formes i sumes de l’esquerra més radical han de tenir en compte la constant demanda del moviment feminista i incorporar la mirada del feminisme en totes les accions i actuacions. Les noves i velles pràctiques polítiques i els actuals discursos han d’assumir, d’una vegada per totes, que la revolució serà amb les dones o no serà, que la revolució serà feminista o no serà.

dilluns, 2 de març del 2015

Un vuit de març pel dret de les joves a decidir sobre el propi cos

S'acosta el 8 de març, Dia internacional de la Dona Treballadora, una data especialment important, ja que ens recorda que queda molt camí encara per arribar a la igualtat de gènere. 

Aquest any, la pressió popular dels moviments socials ha aconseguit una petita victòria amb la retirada parcial de la llei de l'avortament impulsada pel govern popular. Tot i així, aquest govern dèspota segueix la seva ofensiva contra les dones, amb una nova proposició de llei la qual vol impedir que les menors d’edat decideixin lliurement interrompre el seu embaràs, fent que això només sigui possible amb el consentiment de les tutores legals. Aquest govern vol negar a les joves el dret a decidir sobre el nostre propi cos, infantilitzant i menyspreant la nostra capacitat de decisió pel fet de ser dones i per ser “massa joves”.

Per denunciar aquestes injustícies i fer palès el nostre rebuig al model patriarcal en què vivim i que atempta contra la figura femenina en tots els àmbits, com cada any, el Casal Popular el Rostoll organitza una sèrie d’actes. Aquest any, tots els actes seran el dissabte 7 de març, i començaran a les 18 h al Casal amb un taller participatiu sobre el patriarcat, a càrrec d'una companya del Casal. Després del taller, a les 20 h, tindrà lloc l'actuació musical del grup targarí «Tal com som» que ens oferirà el seu repertori «teràpia de grup». Un cop acabada l'actuació, hi haurà sopar i, per acabar la vetllada, unes hores de gresca amb la discjòquei Brenda Brooklin. 

Tothom hi és convidat!

dilluns, 16 de febrer del 2015

«Les Nostres Energies», un documental sobre el nostre sistema energètic, al Casal

El proper diumenge 22 de febrer a les 18 h, el Casal Popular el Rostoll projectarà el documental «Les Nostres Energies». Les «Nostres Energies» és un documental d'Enginyers sense Fronteres dirigit per Miquel Carrillo que vol fer una denúncia de l’actual sistema energètic a Catalunya, tant des del punt de vista de la seva escassa sostenibilitat com de la seva concepció ademocràtica. Pretén fer veure el conjunt d’impactes ambiental que un sistema extractivista i concentrat, basat en fonts no renovables majoritàriament, té sobre el conjunt d’un territori densament poblat com el nostre.

El documental també vol superar la visió de que els impactes i les agressions ambientals són lluny, a d’altres països i continents: des de la industrialització de Catalunya s’han anat acumulant ben a prop, superposant tecnologies però sense deixar de banda el mateix sistema ni abandonar mai fonts energètiques molt qüestionades per la població a tot el territori.

Igualment, l’audiovisual vol qüestionar la relació clientelar que existeix entre la població i les empreses que produeixen i comercialitzen l’energia, tot demanant-se per altres maneres de construir el model energètic, amb un visió molt més política i des d’una concepció participativa d’aquesta, més pròpia del nostre temps, i que comenci a trencar un esquema on els interessos oligàrquics, a nivell local i internacional, marquen netament l’agenda.

Després del documental, tindrà lloc un col·loqui amb Cristina Pina, membre d'Enginyers sense Fronteres, on podrem comentar aspectes sobre el documental i aprofundir més sobre el model energètic català.


dimecres, 21 de gener del 2015

El Rostoll entrega la panera de Nadal

Un any mes, el Casal Popular El Rostoll ha sortejat una panera de Nadal amb productes de la terra i de proximitat. La cistella fou entregada a la guanyadora, Ramona Barniol, veïna d'Agramunt que havia comprat el número 614. Aquest any, el número premiat havia de correspondre als tres últims dígits del primer premi de la Grossa de cap d'any.

La panera contenia diversos productes de les nostres comarques ponentines com ratafia (d'elaboració pròpia del Casal), neules i vanos del gat del rosal, albades de Tàrrega, mel, torrons diversos i xocolata a la pedra d'Agramunt, vi blanc, negre i cava de l'Olivera de Vallbona, un pernil d'espatlla, formatge de cabra, embotits diversos, una garrafa de 5 litres d’oli d’oliva de Nalec, olives arbequines, el llibre Històries del Paradís de Xavi Sarrià, el CD dels Ebri Knight, un DVD, una samarreta i la senalla, entre d'altres productes.

Aprofitem per agrair la col·laboració i el suport de totes aquelles persones que ens compraren algun nombre durant aquests mesos previs. Amb la seva participació contribueixen al nostre finançament, amb l'objectiu de fer del Casal un espai autogestionat.

Salut i bon any 2015!

diumenge, 11 de gener del 2015

El Casal projectarà el documental Ciutat Morta

El proper dissabte 17 de gener a les 19 h, el Casal Popular el Rostoll projectarà la pel·lícula documental "Ciutat Morta". "Ciutat Morta", dirigida per Xavier Artigas i Xapo Ortega i produïda a través del micro-mecenatge per Metromuster, relata els fets de la nit del 4F a través de la història del personatge principal Patricia Heras, coneguda com la poeta difunta.

El cas 4F significa un dels pitjors casos de corrupció policial a Barcelona, ocorregut la nit del 4 de febrer de 2006, i que va acabar amb una càrrega policial al voltant d'un teatre ocupat al centre de Barcelona. Entre els cops de porra, van començar a caure objectes des del terrat de la casa ocupada. Segons va relatar per ràdio l'Alcalde de Barcelona Joan Clos poques hores després, un dels guàrdies urbans, que anava sense casc, va quedar en coma per l'impacte d'un test. Les detencions que van venir immediatament després del tràgic incident ens relaten la crònica d'una venjança. Tres joves detinguts, d'origen sud-americà, són greument torturats i privats de llibertat durant dos anys, a l'espera d'un judici en el qual poc importava qui havia fet què. Poc importava que l'objecte que va ferir el policia hagués estat tirat des d'un terrat mentre que els detinguts estaven a peu de carrer. Dos detinguts aquella nit -Patricia i Alfredo- ni tan sols estaven presents al lloc dels fets: van ser detinguts en un hospital pròxim i trobats sospitosos per la seva forma de vestir. Poc importava si hi havia proves o evidències que exculpaven a tots els acusats. Aquell judici no jutjava a individus sinó a tot un col·lectiu.

Patricia Heras, a qui anem coneixent mitjançant la seva poesia i el testimoni de les seves amigues i ex-parelles sentimentals, és una jove estudiant de literatura que fou detinguda injustament juntament amb el seu amic Alfredo en un hospital. Aquesta detenció, dos anys d'angoixa a l'espera del judici i tres anys de condemna a la presó, no solament va destrossar la seva vida, sinó que aquests fets disparen la seva productivitat literària que va quedant registrada a un bloc que titula de forma premonitòria: Poeta Difunta. Patricia se suïcida durant una sortida de la presó, l'abril del 2011.

Anys més tard, es coneix que dos policies, que també participaren en les tortures als detinguts de la nit del 4F, són condemnats a inhabilitació i penes de presó de més de 2 anys per manipulació de proves i haver torturat a un noi afro-americà. Recentment, s'ha sabut que aquests dos agents de la guardia urbana, de 34 i 38 anys, han estat prejubilats amb una pensió vitalícia de 1600 i 1800 euros respectivament.

"Ciutat Morta" ha guanyat el premi al millor documental del Festival de Màlaga, premiada al Festival de Guia d'Isora, MiradasDoc, entre d'altres, i va ser seleccionada al Festival de Sant Sebastià. De totes maneres, la producció i estrena del documental, així com també la seva participació en ambdós festivals s'ha fet en un clímax de silenci mediàtic. La Vanguardia, tot i parlar en diverses ocasions sobre els dos festivals, no va fer cap menció especial a "Ciutat Morta". Com tampoc ho va fer TV3, que a més, quan els autors van demanar d'emetre el documental, la televisió pública ho va rebutjar argumentant que era parcial. Després de ser guardonat, però, s'ha compromès a emetre'l durant la temporada 2014-15.